El dia de la marmota

TRADUCCIÓ DE L'ARTICLE DE JOSÉ ANTONIO SANCHEZ CABEZAS

 

 

"Avui, per ser el primer dia, m'agradaria començar parlant de la rutina. Del que suposa aixecar del llit i saber on has d'anar, el que vas a fer i amb qui. El que suposa estar ... Atrapat en el Temps.

Els que hagueu vist la pel lícula ja sabreu que és una comèdia protagonitzada pel mai oscaritzat - la vida no és justa-Bill Murray, en la qual interpreta un meteoròleg anomenat Phill Connors que està condemnat a repetir una i altra vegada el mateix dia en un petit poble, els que no la conegueu faríeu millor en apagar l'ordinador Ara i anar a llogar-la - si és que la pirateria, lloada sigui, ha deixat viu algun videoclub -, per que és un peliculón.

I això que Atrapat en el Temps part, en aparença, sense més pretensions que fer riure. I ho aconsegueix amb escreix, gràcies al ja esmentat Bill Murray, que és esplèndid, i un guió - abans les pel lícules tenien d'això-tan senzill i perfecte com aquests contes antics que sobreviuen al pas dels segles.

I érase que se era que el reporter i meteoròleg part, acompanyat de dos membres del seu equip - un d'ells és una dona bella-a narrar a través de les ones el dia més important de l'any per a la petita Punxstawnwey (en fonètica: " Pansatoni "): El Dia de la Marmota. I ho fa amb la professional desgana del que li agradaria estar en un altre lloc, fent una altra cosa. Per tarda festeja la seva bella companya d'equip - sense èxit - i se'n va a dormir.

Al dia següent es desperta a l'hotel. Res estrany perquè fa dos dies allotjat. El despertador, programat per a que li desperti amb la ràdio, interromp el seu somni ... amb la mateixa cançó que ahir, a aquesta mateixa hora. Ha partir d'aquí tot canvia, per que encara que Phill sap que el Dia de la Marmota va ser ahir, el poble - tot l'univers, en realitat-sembla no recordar-ho. I tot torna a començar. I al dia següent. I a l'altre. I l'altre ...

Semblant història, que sembla condemnada a convertir-se un etern badall, però resulta que no només no avorreix, sinó que arrenca una rialla darrere d'una altra mentre veiem a Phill realitzar una progressió fascinant. La que tindríem tots en el seu lloc: primer es nega a acceptar-ho - no pot ser real! -. Després es desencadena: com sap que l'endemà tot tornarà a partir de zero s'adona que res del que fa té conseqüències, i el veiem fer el que tots voldríem: passar d'anar al treball, lligar-se a un pivón, burlar - la policia, dir-li quatre coses al primer que passa, deixar anar el puny als pesats insuportables, esbrinar els secrets de la gent ...

Després, i en absència de metes, cau en una depressiva espiral negativa, i se suïcida de les formes més habituals: saltar del campanar de l'església, electrocutar a la banyera amb una torradora, saltar davant d'un camió en marxa, i altres en una ràpida successió, amb música trista de fons, que hauria de resultar tràgica. I dic "hauria" perquè sens dubte és la part de la pel.lícula en què rius més, la seqüència en la que segresta la marmota, que és el centre de la festa i mascota del poble, i emprèn una fugida sense retorn al més pur estil Thelma i Louis és sens dubte el més divertidíssimes de tot el film.

Rius, amics. Rius molt amb aquesta pel lícula.

Però vet aquí que, en un moment donat, aquesta tragicomèdia comença a ser alguna cosa més. Per que Phill comença a canviar. A créixer. I comença a fer aquestes altres coses que també volem fer, però no ens atrevim: obrir-nos als altres, conèixer, aprendre coses noves, ajudar els desconeguts, enamorar ... el món no canvia, però ell sí. I aquesta oda al creixement personal rau la grandesa d'aquesta pel.lícula. Tots tenim dies rutinaris, d'aquells que semblen tots iguals. Dies grisos, com un full en blanc. Però és precisament en un full en blanc on millor es pot dibuixar. Tots estem atrapats en el temps, l'important és què fem amb ell. I si no et ve de gust dibuixar, tampoc no passa res. Tots tenim dret a estar deprimits, avorrits o desmotivats davant d'un llarg dia de la nostra rutina, però sempre podràs recordar aquesta pel lícula, somriure i cantussejar entre dents: hooy és el dia de la marmotaaaa. 

 

________________________________________________________________________________

 

 

 I ara us presento el que està sent el meu "dia de la marmota" des de fa uns dies, i el que queda encara....juraria que trobo els mateixos cotxes, les mateixes cares, els mateixos embussos. L´únic que puc decidir és si tiro per la Ronda de Dalt o per la del  Litoral, depèn d'on hi hagi menys caos...

Ahir vaig passar l'estona fent fotos a la del litoral. Demà ja veurem ! 

(Per cert, el veritable "dia de la marmota" es va celebrar el passat dia 2 de febrer  a   Punxsutawney, un petit poblet  de Pennsylvania....)