dimarts, 11 de gener del 2011

Sunu Gaal (2)

Com deia a l'anterior "post",  M'bour és un dels principals "ports"  pesquers del Sénégal.  Cada tarda a partir de les 5 comencen a arribar les "gaal" amb els pescadors que s'han passat tota la jornada a la mar, i ràpidament descarreguen la seva càrrega de peix  cap al mercat local o bé per distribuir.ho.

El "toubab" que vulgui comprar peix  haurà de regatejar, amb el convenciment íntim, que per molt bó que hagi estat el regateig,  sempre acabarà pagant mes que un natural del país.

Una vegada tancada la compra,  cal escatar el peix i tallar.ho.  D'això s'encarregaran dues dones, que no són les que ens han venut el peix. L'una escata  amb un estri artesanal  i l'altra talla, fent servir inclús un matxet de tallar canya. I ens cobraran per la feina, es clar (1000 CF, poc més d'un euro cadascuna).  La nostra ombra en tot aquest procés ha estat un noiet que s'ens ha enganxat des del mateix moment que hem trepitjat el mercat, amb un assortit de bosses de plàstic penjades de la perxa de fusta. A les bosses que ens vendrà hi anirà a parar el peix.

Sopar de cap d'any: gambes i camarons.  I pel peix, (el vermell el van anomenar "grand roger") res millor que una tiboudiene, plat nacional de Sunu gaal.  Arros amb peix i verdures, cuinat a casa dels nostres amics, i menjat a la manera tradicional: asseguts a sobre d'una catifa i amb la mà, d'una safata comuna.

I per finalitzar la cerimònia del te.  Es serveix tres vegades:  la primera, el te és amarg com la mort. La segona, el té es dur com la vida. I la tercera, és dolç com l'amor.  La cerimonia del te pot durar hores, però el fet és que acompanyats de persones com els nostres amics i la seva família, el temps deixa de tenir importància.



divendres, 7 de gener del 2011

SUNU GAAL

Uns dies d'estada a l'Àfrica, Sénégal concretament.  Multitud d'imatges que  després de la tornada rememoro contínuament: Dakar, Gorée, Bandia, Sine Salum, Joal - Fadiout, poblats remots, baobabs, circulació caòtica, les seves gents,  escoles rurals, i sobre tot M'bour.

M'bour és una població d'uns 180.000 habitants, situada a la costa, a uns 80 quilòmetres al sud de Dakar. Cada tarda, entre les 5 i les 6, arriben a la platja les embarcacions que a Espanya algú va batejar amb el nom de "cayucos", però que en wolof, un dels idiomes majoritaris a Sénégal,  reben el nom de "gaal". De fet, el nom de Sénégal és una mala traducció de  la denominació wolof  "sunu gaal"  ( nostra piragua).  Els wolof i sobre tot els sérere són molt bons navegants. De fet amb les "gaal" de més eslora, poden estar embarcats fins a 20 dies, surcant  les aigües fins a Gàmbia i el sud de Sénégal, realitzant pesquera.  I amb aquestes mateixes han arribat fins a les Canàries, situades més de 2000 quilòmetres al Nord, buscant la porta d'entrada a Europa.

Doncs això, entre les 5 i les 6 de la tarda arriben a les platjes de M'bour centenars de les "gaal" que  han estat pescant durant tot el dia.  Encara queda peix a la zona,  tot i que les multinacionals de la pesca que operen en aquestes aigües s'esforcen cada dia més en esquilmar el que queda.  Però això es tema d'un altre post.

Part de la pesca es queda al mercat local, i d'altra ràpidament és trasllada en furgons isotèrmics cap a Dakar per la seva distribució nacional i internacional. L'espectacle és difícil de descriure amb paraules, per això us passo unes fotografies. Llàstima que no pugui incloure l'olor a mar, a peix, a gent....



Com us deia, amb l'arribada del peix a la platja,  comença  la distribució al mercat local i la distribució cap a Dakar amb camions.   La compra al mercat és tota una experiència que recomano.  Mires, tries, regatejes, pel fet de ser "toubab" (turista blanc) pagaràs més, però això ja ho assumeixes.  Quan tinguis la peça a les mans, et portaran a les "escatadores", dones que es dediquen únicament a escatar el peix, i que cobren per això.  Mentre passen totes aquestes coses, tens al voltant nois amb una mena de perxa de fusta on i pengen bosses de plàstic de diferents tamanys, on finalment anirà a parar el peix. També la pagaràs, la bossa.


El que aquí es realitza a la mateixa parada del mercat on compres el peix, - sense regatejar - allà la feina passa per tres mans diferents. És una forma de repartir guanys a més persones. Ho trobo just.


En un proper post penjarè alguna foto d'aquest procés.