divendres, 7 de gener del 2011

SUNU GAAL

Uns dies d'estada a l'Àfrica, Sénégal concretament.  Multitud d'imatges que  després de la tornada rememoro contínuament: Dakar, Gorée, Bandia, Sine Salum, Joal - Fadiout, poblats remots, baobabs, circulació caòtica, les seves gents,  escoles rurals, i sobre tot M'bour.

M'bour és una població d'uns 180.000 habitants, situada a la costa, a uns 80 quilòmetres al sud de Dakar. Cada tarda, entre les 5 i les 6, arriben a la platja les embarcacions que a Espanya algú va batejar amb el nom de "cayucos", però que en wolof, un dels idiomes majoritaris a Sénégal,  reben el nom de "gaal". De fet, el nom de Sénégal és una mala traducció de  la denominació wolof  "sunu gaal"  ( nostra piragua).  Els wolof i sobre tot els sérere són molt bons navegants. De fet amb les "gaal" de més eslora, poden estar embarcats fins a 20 dies, surcant  les aigües fins a Gàmbia i el sud de Sénégal, realitzant pesquera.  I amb aquestes mateixes han arribat fins a les Canàries, situades més de 2000 quilòmetres al Nord, buscant la porta d'entrada a Europa.

Doncs això, entre les 5 i les 6 de la tarda arriben a les platjes de M'bour centenars de les "gaal" que  han estat pescant durant tot el dia.  Encara queda peix a la zona,  tot i que les multinacionals de la pesca que operen en aquestes aigües s'esforcen cada dia més en esquilmar el que queda.  Però això es tema d'un altre post.

Part de la pesca es queda al mercat local, i d'altra ràpidament és trasllada en furgons isotèrmics cap a Dakar per la seva distribució nacional i internacional. L'espectacle és difícil de descriure amb paraules, per això us passo unes fotografies. Llàstima que no pugui incloure l'olor a mar, a peix, a gent....



Com us deia, amb l'arribada del peix a la platja,  comença  la distribució al mercat local i la distribució cap a Dakar amb camions.   La compra al mercat és tota una experiència que recomano.  Mires, tries, regatejes, pel fet de ser "toubab" (turista blanc) pagaràs més, però això ja ho assumeixes.  Quan tinguis la peça a les mans, et portaran a les "escatadores", dones que es dediquen únicament a escatar el peix, i que cobren per això.  Mentre passen totes aquestes coses, tens al voltant nois amb una mena de perxa de fusta on i pengen bosses de plàstic de diferents tamanys, on finalment anirà a parar el peix. També la pagaràs, la bossa.


El que aquí es realitza a la mateixa parada del mercat on compres el peix, - sense regatejar - allà la feina passa per tres mans diferents. És una forma de repartir guanys a més persones. Ho trobo just.


En un proper post penjarè alguna foto d'aquest procés.


















1 comentari:

Amadeu Ros i Torres ha dit...

Hola companys, me n'alegre molt de veure aquest post dedicat al país d'Africa que més m'estime.
No he estat mai al Senegal, només he treballat i convisgut amb uns quants mariners senegalencs.
Uolofs, sereres, dioles, mandingos de la Casamance...
He escoltat allò que cada un m'ha contat dels seus pobles, de les seues pesqueres amb els gaal i posteriorment amb vaixells europeus industrials...

Gràcies pel vostre temps.

Amadeu des de Xàbia.