Aquest enllaç s'ha de compartir:
http://www.kriptopolis.org/libro-electronico-ebook
Entrades
Pòdcasts de temàtica marítima
-
[image: imagen]
Antoni Riquer contra el Felicity
[image: imagen]
El Nahlin, un barco emblemático
[image: imagen]
Victor Hugo: Entre el mar y el Pi...
Fa 4 mesos
1 comentari:
No estic gens d'acord amb el fons de l'article. No crec que el copyright sigui una amenaça pel saber de la humanitat, ni crec que tots els editors tinguin la cobdícia dels grans editors discogràfics.
Hi ha gent que es pensa que qualsevol obra de creació ha de ser gratis: doncs no senyor! Un escriptor, un músic, un artista viu dels productes de la seva feina -llibres, discos, fotos, etc.-, com qualsevol fill de veí. De cadascun d'aquests productes l'autor se n'emporta un tant per cent, que no és, ni de bon tros, la part més gran del pastís. Cada vegada que copiem una d'aquestes obres li estem fotent el pa del cistell a l’autor. I en el cas dels editors de llibres, la seva feina és molt important, perquè descobreixen autors, els publiquen, promocionen, etc., i això també té un cost. Hi ha petites editorials -no parlo dels grans grups editors- que fan una feina importantíssima de descobriment de nous autors, amb unes edicions molt acurades, etc., que se la juguen en cada llançament i que no neden precisament en l'abundància. De què ha de viure aquesta gent si no dels llibres que venen? I un escriptor de què us penseu que viu? Dit d'una altra manera: quin sentit té escriure i publicar llibres si quan surtin no es vendran perquè tothom els haurà afusellat per internet? Si els autors no es poden guanyar la vida amb la venda dels seus productes, dubto que compensi dedicar-se professionalment a aquestes feines artístiques.
Una altra cosa són els sistemes de distribució. Estic d'acord que, fins ara, hi ha hagut molts intermediaris en la comercialització de tots aquests productes que s'han fet d'or. Però evident que els suports digitals han revolucionant la distribució de molts productes culturals: els llibres, la música, el cinema, etc. I això ha obligat a tots aquests intermediaris a reconvertir-se si no volen desaparèixer. Per això ja és possible comprar música a tant la peça, àlbums sencers molt més barats que en suport CD, llibres digitals més econòmics que en l’edició de paper, etc. Però això no vol dir que tots aquests productes hagin de ser gratis!
Jo, normalment, escolto música mentre treballo per internet, a través de Last.fm, que em costa uns 20 € l’any. Amb això disposo de milers de cançons a qualsevol hora del dia, de l’estil que a mi m’agrada, amb tot d’informació complementària i sense que un locutor pesat em doni la llauna cada tres minuts. I si hi ha algun disc que m’agrada, me’l compro a través de l’iTunes (9-10 €). I també he comprat algun llibre digital (5 €). I són uns diners que pago a gust, perquè es tracta d’un servei que m’ofereixen i, sobretot, el producte d’una feina que un artista ha fet i que vull que continuï fent.
Si volem que hi continuï havent escriptors, músics, fotògrafs, etc., hem d’estar disposats a pagar pels productes de la seva feina.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada