Caminant per sobre de les aigües

Dissabte 24. Són les 9 del matí i ja sóc a Cadaqués. Avui inverteixo els actes, i primer esmorço al Casino i passo per la Mallorquina abans d'anar al veler "Pepe del pòsit".  Segur que d'aquesta forma espanto el "mal fario" del passat dimarts.    Fa un dia maco, i la tramontana no passa de F4 - per ara -.   Quan estava a punt d'inflar l'auxiliar, en Rafa, que netejava les xarxes, s'apiada de mi i s'ofereix a portar-me al barco amb un "chinchorro"  a motor. No vull destorbar la seva feina, però la temptació és massa forta, i jo sóc molt feble. Accepto i m'estalvia una bona estona. Una vegada a bord, inicio les tasques de comprovació perquè tot funcioni a la perfecció. Estibar el material, connectar bateries, obrir aixeta fons de refrigeració motor, i engegar-ho perquè vagi agafant temperatura. Trec la funda de la major, tot i que no crec que que avui la puji. Ja veurem. A la darrera sortida vaig trencar la baluma del gènova i l'están reparant. Avui en "Pepe" és un mig veler.

Recupero l'àncora que vaig posar dimarts  per donar més seguretat al mort del fondeig. El cert és que des de que ho vaig fer, he dormit més tranquil. La imatge del veler empès pel mar i el vent cap a les roques em neguitejava molt. Amb l'àncora, al menys tenia una oportunitat. I quantes vegades a la vida hem sospirat per haver tingut una oportunitat mes ??.  Ja ho sabeu, porteu un ancora a la butxaca. No falla mai.

Tot a punt. Aigua, tabac, un parell de barretes de xocolata a mà, la càmera de fotos i  l'anorac. Tot això a popa, al costat de la roda.    Desamarro.  Tres caps al cap gruixut del mort, que deixen de fer la funció que han realitzat a la perfecció tot aquesta temporada. Han treballat molt, els hauré de canviar.

Són les 10:20 . Engrano la marxa, i en "Pepe" comença a moure's. Saludo als pescadors de corall que estan revisant la seva embarcació. Treball dur i perillós, però estic convençut que no ho canviarien per res del món. Ens tornarem a veure la temporada vinent !!!

Avant. Deixo el fondeig d'estiu per popa. A proa, encara llunyà, Cap de Creus i vigilant-ho la seva amiga, Sa Rata.  Formen una bona parella, fa mil.lenis que gairebé es toquen però el contacte sembla que no arriba mai. Si més no,  no el percibim. Segur que per sota de l'aigua fan manetes.

Illa de Messina a estribor, S'Alqueria petita,  Guillola, Ses Ielles, cala Bona, Jugadora, Sa Fredosa, van quedant a babor.

Sóc a l'alçada del far de cap de Creus. Una mica més i entro al pas que separa Cap de Creus de S'Encalladora. Sa coua de s'Infern mostra la seva boca, negra i amenaçadora. Però sé que tot és façana. Una vegada vaig ser a dins seu, i és preciosa. Sembla inaccessible però en realitat és acollidora. Començo a rebre una mica mes de vent, de fet ja ho esperava. "Es freu de Sa Claveguera",  li diuen per aquí.  De fet, vist des dalt del cap, en dies de temporal, l'aigua corre talment com si buidéssim la cisterna del vàter. Brrrrrrr !  Molt diferent d'avui.  He vist aquest paisatge moltes vegades, però sempre em meravella. Sempre trobo quelcom diferent, que abans no hi era. Potser si, però la llum era diferent. Sempre és diferent.  Tres corbs marins a les roques em miren al passar. Indiferència ? Interès ? El cert és que ni s'immuten. Millor així, no vull destorbar.

Surto d' "Es Freu", i enfilo cap a Portbou.  El compàs marca 315º.  Maror. De tant en tant alguna onada més gran trenca la rutina.  Culip a babor, i el que queda del Club Mediterranée. Aviat serà un record.

Hi ha molts matolls surant a l'aigua. No m'agrada navegar després de fortes pluges, perquè les rieres arrosseguen de tot, i et pots trobar qualsevol cosa surant. Veig alguns trossos de fusta, troncs petits. Haig de vigilar no xocar amb cap tronc gran,  poden foradar el casc amb molta facilitat. Deu fer un soroll semblant a quan obres un préssec i es queda al mig la llavor, tota despullada de carn. També.

Hi ha núvols juganers, alguns una mica negres. No em preocupa. Sóc feliç.  Port de la Selva queda superat.  Si ara girès la roda uns quants graus a estribor, aniria cap a Itàlia. Uns quants garus més i Ses Illes,  i l'Àfrica. Gibraltar o Suez com a portes cap a la resta de mars. Com bé diu el títol d'un bloc amic, "El mar és el camí".  És bonic imaginar-ho, tenir la valentia suficient per girar la roda, i a la vegada saber que estàs girant la teva vida.  Passar per tots i cadascún dels 360º del compàs, passar per tots i cadascún dels graus de la teva vida fent el que realment vols.   Però no m'atreveixo. Sóc un mariner amarrat a terra.  Per ara.

El Canigó saluda tot nevat. No recordo haver-ho vist així un mes d'octubre. Imatge diferent que m'enriqueix una mica més.

De tat en tant pel canal 16 se sent "aviso a los navegantes". Res fora de lo normal, l'avís meteorològic.

Ja començo a intuir Portbou i l'escollera del port.  F4 amb algun cop de F5, aquesta vegada Eolo no em vol fer patir. Fa bona temperatura, vaig en màniga curta.  Truco al port. Els mariners ja sabien que arribaria un dia d'aquests. Parlo amb en Toni, ell no hi és però m'espera en Joan.  Redueixo marxa i entro. En Joan m'indica el lloc on amarrar, fins que treguin a en "Pepe" a terra. Aquest hivern el passarà en sec, i aprofitaré per fer unes reparacions. L'hivern passat no,  es va estar a l'aigua i va aguantar la llevantada del 26 de desembre i la "tempestat ciclònica atípica"  segons l'INM  - ???? - li podien haver dit pel seu nom propi "Cicló Klaus",  del 24 de gener.  I va aguantar ell millor que jo, que no les tenia totes. Bon barco, dur i bon navegant.

En Joan m'ajuda a amarrar. Salto a terra i el saludo. Portbou és un port petit i llunyà, però té uns bons professionals, càlids. Val la pena estar-s'hi.

Començo a recollir.  Tancar aixeta motor, bateries,  revisar amarres, posar les defenses i mirar els vaixells veïns com tenen les amarres i les seves defenses. No sempre tot depén d'un mateix.

Fa 20 minuts que sóc a port i entren algunes ratxes a 17 m/s.   Força 7 ?  Ni en pintura ho anunciaven per avui a cap dels serveis meteorològics que he consultat. Per això m'agrada aquesta zona, aquesta mar. Imprevisible. Com les seves gents.