Cants de sirena

Porta la sal a la pell, la que l’empeny dia darrera dia a sortir amb les primers llums cap a la mar. Li sembla acostar-se cada dia una mica més a l’horitzó, extén els dits vells i entumits cap a la foscor que clareja,,, elles són allà, els seus cants de sirena sedueixen la seva oïda, el criden, canten només per a ell, el despullen de tota voluntat, el cremen per dins i l’immobilitzen per fora.

Ell és l’home conqueridor etern del no res,,, el que deixa l’estelada del seu veler tot darrera, el que oblida que les onades li esmorteeixen els sospirs i la llevantada l' incrementa la pena.

Quan cansat de la marinada posa els peus a la platja, sent com la sorra s’esmuny entre els seus dits, recerca el recer, sense cants de sirena, sense onades que esborren esteles, sense més horitzó que el de la terra ferma.

Fa temps que ha oblidat que espera del mar,,, que desitja de la terra 

EFB