Martínez, Fredriksen, Andreassen

Avui, viatge cap a la zona de Gandesa, Tarragona. Concretement a un llogarret que mai havia sentit abans, però que a partir d'ara ja és "familiar".  Les Camposines, terme de La Fatarella, on es troba l'ermita templària de Sant Bartomeu i que durant la guerra espanyola 1936-1939 va resultar ser un turó estratégic per a les comunicacions de l'exèrcit del legítim govern republicà.

Durant 115 dies, els que va durar la ofensiva de l'exèrcit popular republicà en un intent de trencar les línies de l'exèrcit franquista tot creuant el riu Ebre, es va desenvolupar la batalla més important i cruenta de tota la guerra.

 Resultat final:  retirada de l'exèrcit republicà,  compte enrera cap al final de la guerra i l'exili ja que l'exèrcit franquista a partir d'aquest moment ja tenia les portes obertes cap a Barcelona, i el que és més important: milers de morts i desapareguts  entre els combatents. Entre 20.000 i 30.000 mil.

Un d'ells és un tiet-avi matern a qui mai he conegut.   Ell va ser un d'aquets milers de morts i desapareguts,  i que des d'avui ho serà una mica menys, de desaparegut. El seu nom està inscrit, juntament als de  1144 companys seus més, a les plaques que han estat instal.lades al Memorial de les Camposines.

Maig vaig conèixer al meu parent, i mai vaig conèixer als germans Fredriksen ni als germans Andreassen. L' un va anar al parar al front, a lluitar a una guerra que  malgrat tot,  s'estava portant a terme al seu pais.  Als germans nòrdics , d'aquesta matança no en tenien perquè en saber res. Però hi eren, entenc que voluntàriament. Per ideals, en diuen.

 Martínez, Fredriksen, Andreassen,  heu retornat.