A la deriva

Sunu Gaal (2)

Com deia a l'anterior "post",  M'bour és un dels principals "ports"  pesquers del Sénégal.  Cada tarda a partir de les 5 comencen a arribar les "gaal" amb els pescadors que s'han passat tota la jornada a la mar, i ràpidament descarreguen la seva càrrega de peix  cap al mercat local o bé per distribuir.ho.

El "toubab" que vulgui comprar peix  haurà de regatejar, amb el convenciment íntim, que per molt bó que hagi estat el regateig,  sempre acabarà pagant mes que un natural del país.

Una vegada tancada la compra,  cal escatar el peix i tallar.ho.  D'això s'encarregaran dues dones, que no són les que ens han venut el peix. L'una escata  amb un estri artesanal  i l'altra talla, fent servir inclús un matxet de tallar canya. I ens cobraran per la feina, es clar (1000 CF, poc més d'un euro cadascuna).  La nostra ombra en tot aquest procés ha estat un noiet que s'ens ha enganxat des del mateix moment que hem trepitjat el mercat, amb un assortit de bosses de plàstic penjades de la perxa de fusta. A les bosses que ens vendrà hi anirà a parar el peix.

Sopar de cap d'any: gambes i camarons.  I pel peix, (el vermell el van anomenar "grand roger") res millor que una tiboudiene, plat nacional de Sunu gaal.  Arros amb peix i verdures, cuinat a casa dels nostres amics, i menjat a la manera tradicional: asseguts a sobre d'una catifa i amb la mà, d'una safata comuna.

I per finalitzar la cerimònia del te.  Es serveix tres vegades:  la primera, el te és amarg com la mort. La segona, el té es dur com la vida. I la tercera, és dolç com l'amor.  La cerimonia del te pot durar hores, però el fet és que acompanyats de persones com els nostres amics i la seva família, el temps deixa de tenir importància.

SUNU GAAL

Uns dies d'estada a l'Àfrica, Sénégal concretament.  Multitud d'imatges que  després de la tornada rememoro contínuament: Dakar, Gorée, Bandia, Sine Salum, Joal - Fadiout, poblats remots, baobabs, circulació caòtica, les seves gents,  escoles rurals, i sobre tot M'bour.

M'bour és una població d'uns 180.000 habitants, situada a la costa, a uns 80 quilòmetres al sud de Dakar. Cada tarda, entre les 5 i les 6, arriben a la platja les embarcacions que a Espanya algú va batejar amb el nom de "cayucos", però que en wolof, un dels idiomes majoritaris a Sénégal,  reben el nom de "gaal". De fet, el nom de Sénégal és una mala traducció de  la denominació wolof  "sunu gaal"  ( nostra piragua).  Els wolof i sobre tot els sérere són molt bons navegants. De fet amb les "gaal" de més eslora, poden estar embarcats fins a 20 dies, surcant  les aigües fins a Gàmbia i el sud de Sénégal, realitzant pesquera.  I amb aquestes mateixes han arribat fins a les Canàries, situades més de 2000 quilòmetres al Nord, buscant la porta d'entrada a Europa.

Doncs això, entre les 5 i les 6 de la tarda arriben a les platjes de M'bour centenars de les "gaal" que  han estat pescant durant tot el dia.  Encara queda peix a la zona,  tot i que les multinacionals de la pesca que operen en aquestes aigües s'esforcen cada dia més en esquilmar el que queda.  Però això es tema d'un altre post.

Part de la pesca es queda al mercat local, i d'altra ràpidament és trasllada en furgons isotèrmics cap a Dakar per la seva distribució nacional i internacional. L'espectacle és difícil de descriure amb paraules, per això us passo unes fotografies. Llàstima que no pugui incloure l'olor a mar, a peix, a gent....

Com us deia, amb l'arribada del peix a la platja,  comença  la distribució al mercat local i la distribució cap a Dakar amb camions.   La compra al mercat és tota una experiència que recomano.  Mires, tries, regatejes, pel fet de ser "toubab" (turista blanc) pagaràs més, però això ja ho assumeixes.  Quan tinguis la peça a les mans, et portaran a les "escatadores", dones que es dediquen únicament a escatar el peix, i que cobren per això.  Mentre passen totes aquestes coses, tens al voltant nois amb una mena de perxa de fusta on i pengen bosses de plàstic de diferents tamanys, on finalment anirà a parar el peix. També la pagaràs, la bossa.


El que aquí es realitza a la mateixa parada del mercat on compres el peix, - sense regatejar - allà la feina passa per tres mans diferents. És una forma de repartir guanys a més persones. Ho trobo just.


En un proper post penjarè alguna foto d'aquest procés.

Barcelona World Race 2010

El dia 31 de desembre comença la "Barcelona World Race 2010". Aquí us deixo el link a la seva pàgina web:

http://www.barcelonaworldrace.org/ca/index.php

No és però el primer cop. El dia 11 del mes de novembre de l'any 2007, va sortir per primer cop de Barcelona. Aquí teniu un vídeo promocional del "youtube" i unes fotos

I dues filmacions més del "youtube" amb imatges de l'edició de l'any 2007,  per promocionar la edició actual. Un d'ells ja el coneixeu per la TV.

Bona proa i bon vent a tots els participants  !!!

Homes i Dones de mar

 

AQUESTES FOTOGRAFIES HAN ESTAT FETES AL MUSEU DE LA PESCA DE PALAMÓS. VISITA ( PRESENCIAL, NO VIRTUAL)  ALTAMENT RECOMANABLE.

FEU UN TASTET.......            http://www.museudelapesca.org/

El pais de l'avi Firmo

Remenant papers per casa, he recuperat un programa de les festes de Santa Esperança de l'any 1974 a Cadaqués. Són les festes d'hivern, i aquell any es van celebrar els dies 17,18 i 19 de desembre.

Crec que el relat que en Firmo Ferrer Sala, "l'avi Firmo" ens fa de tota la costa de Cadaqués a la mar d'amunt i la mar d'avall és molt interessant.  Un document molt bó, que reproduiré totalment.  I començo, per la introducció tot respectant el format i redacció original:

"Enguany incluïm dintre del folletó del programa de Festes de Santa Esperança una obra que hem considerat interessant. No ja pel seu valor literari - encara que aplaudim l'esforç de l' avi Firmo en presentar-ho d'una manera més o menys airosa- sinó pel seu contingut documental, ja que nosaltres no coneixem cap altre document que ens detalli, com aquest, els noms de la nostra costa.

Hem volgut guardar fidelitat a l'original i hem procurat que passi a l'imprenta tal com fou escrit fa ja molts anys.

L'avi Firmo ha estat un dels pescadors més complerts que hi ha hagut a Cadaqués.

Junt amb ell, amb aquesta publicació volem rendir homenatge a tots aquells vells pescadors que, a so de rems i de vela, recorrien tots aquests racons i puntes de la nostra costa i han fet que els noms arribessin fins a nosaltres.

Per a ells va, doncs, el nostre més emotiu record."

I a continuació reprodueixo el document. En sóc conscient que haureu de fer un esforç visual per llegir-ho. Si cliqueu a sobre de la imatge, el podeu veure al visor de fotografies que tingueu instal.lat a una grandària suficient.

Ha tornat Sant Narcís

Tot i que ja s'acaben, de nou fires per Girona. I recollint allò de que val més una imatge  ( i més si és bona, je je) que mil paraules, us deixo amb el que per a  mi és el símbol per excelència de les fires a Girona