dissabte, 5 de desembre del 2009

Manifest “En defensa dels drets fonamentals a internet”



Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que …
  1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
  2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
  3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint obstacles a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
  4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen principalment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
  5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
  6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles, i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces amb la finalitat que diuen perseguir.
  7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
  8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
  9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
  10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent-se consultat prèviament a totes les parts implicades. No és lògic que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, muchos periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de Internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que:
  1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
  2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
  3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
  4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
  5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
  6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
  7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
  8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
  9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
  10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

dijous, 3 de desembre del 2009

DIGNITAT

dijous, 26 / novembre / 2009




 Dotze editorials de diaris a Catalunya s'han posat d'acord en publicar conjuntament aquest escrit, i jo, com a molts altres hem decidit posar-ho al nostre bloc per sumar-nos i donar suport a aquest fet, la dignitat de Catalunya. A veure si així entre tots posem pressió al Tribunal Constitucional!!!ja n'hi ha prou!


La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda.      "Allò pactat obliga".

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.


Aquest article editorial es publica conjuntament amb les edicions dels diaris Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre i El Punt

dimecres, 2 de desembre del 2009

El llum que ens guia

  "Pronto se pondria el sol al otro lado de las colinas. El tiempo era espléndido. Los últimos rayos solares, reflejados en un grupo de ligeras nubecillas, cedieron poco después el paso a la penumbra del largo crepúsculo de aquellas latitudes: 55 grados del hemisferio austral.

Ya sólo era visible la parte superior del disco solar, cuando resonó un cañonazo a bordo del Santa Fé, en el que ondeaba la bandera de la República Argentina.

Acto seguido brilló una fulgurante luz en la cima del faro que se había construido a un tiro de fusil de la bahía de Elgor, en la que estaba anclado el Santa Fé.

Un coro de aclamaciones surgió de los obreros reunidos en la playa y de la tripulación del barco agrupada en la proa. Tal fué el saludo que se tributó a la primera luz que se encendia en aquellas costas desiertas."        

El faro del fin del mundo.   Jules Verne 
                                                                                    
A la mar, quan naveguem de nit i tots els instruments ens diuen que anem en el rumb correcte,  la visualització del llum del far ens allibera. Sí, anavem amb el rumb correcte, però ara ho sabem del cert. El llum del far, ens confirma el que ja sabíem pels instruments , però fins que no l' hem albirat, no respirem tranquils.  "Ara sí,  som on hem de ser".
Moltes vegades a la vida "terrestre"  he trobat a faltar un llum que em confirmi el que ja sé. Que sóc on he de ser. I també que aquest llum serveixi de guia a  qui vulgui trobar el rumb.  El far és el llum que ens guia.







divendres, 20 de novembre del 2009

Transports Kafka.



Si l'amic Kafka ha hagut de reconvertir la seva producció literària en empresa de transports, una de dues:  o vol ampliar quota de mercat i diversificar el risc, o realment és que la vida de l'escriptor està mol "achuchá" i s'hagut de buscar un pluri.
Encara que, no sé jo si confiaria els meus paquets a una empresa "kafkiana"......De totes formes aquests almenys avisen, que n'hi ha d'altres que te la foten doblegada....


dimarts, 17 de novembre del 2009

Pren-te una birra i oblida

Sabeu que la cançó de l'estiu, Summercat, aquella que ens retratava una paradisíaca illa de Formentera i les aventures d'un jove turista despistat amb dues joves de bon veure (de molt bon veure i beure, a raó de la quantitat d'estrelles que ingerien...) és en realitat una trista cançó d'amor i de pèrdua?

Us deixo amb la seva traducció al castellà perquè ho valoreu.


Summercat - Billie The Vision & The Dancers (traducción)

Nos despedimos con un beso en el aeropuerto
Te tenía tan cerca de mí, dije:
“Así que aquí estamos y no puedo dejar de llorar Lilly”
y tú dijiste: “Hey, hey, oh! Sabes que es así como se hace
te olvidarás de mí en cuanto esté en ese avión
me olvidarás cuando esté en ese avión”…

Esta noche, esta noche, esta noche, esta noche
quiero estar contigo esta noche. Esta noche, esta noche, esta noche, esta noche
quiero estar contigo esta noche…

El avión despegó y mi amor iba con él
el viento helado me azotaba con dureza ambas mejillas
y el hombre de al lado del que estaba a mi lado dijo: “Todo irá bien!”
yo dije: “Nada irá bien, pero gracias de todos modos”
Y entonces vi tu cara en la ventanilla del avión
Agité mis manos y te grité:

Esta noche, esta noche, esta noche, esta noche
quiero estar contigo esta noche. Esta noche, esta noche, esta noche, esta noche
quiero estar contigo esta noche…

Yo llevaba una camiseta y mi sombrero hecho polvo
abandonado como un gato en verano
y mientras estaba ahí en pie como corazón destrozado
Me di cuenta que todavía tenías la llave del coche
Así que forcé mi propio viejo coche
y me dormí en el asiento del pasajero
soñé con nuestro rollo veraniego
y tú me susurrabas al oído:

Esta noche, esta noche, esta noche, esta noche
quiero estar contigo esta noche. Esta noche, esta noche, esta noche, esta noche
quiero estar contigo esta noche…

Por qué en vez de hoy no me dejas mañana?
Por qué en vez de hoy no me dejas mañana?

Y por encima de las nubes ella se decía:
“No puedo creer lo ingenuo que puede llegar a ser un hombre
Por eso es por lo que te quiero tanto
y por eso no puedo estar contigo”

Esta noche, esta noche, esta noche, esta noche
quiero estar contigo esta noche. Esta noche, esta noche, esta noche, esta noche
quiero estar contigo esta noche…
 --------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Evidentment, a la companyia cervesera li ha sortit més rentable les escenes de bon rotllo i festa "guai"  que  representar l'escena del comiat a l'aeroport....

Us passo una entrevista a LARS LINDQUIST cantant del grup Billie The Vision & The Dancers, publicada a "La Contra" de "La Vanguàrdia"




"'Summercat' es, en realidad, una canción muy triste"


Es el líder de la banda Billie The Vision y compositor del 'hit' veraniego 'Summercat' que protagoniza el anuncio de Estrella Damm


Detrás del vestido de mujer y de las pintas de macarra, se esconde una persona tímida y frágil. Víctima de la homofobia que caracteriza el mundo del fútbol, Lars Lindquists tuvo que abandonar su sueño de ser jugador profesional cuando su carrera estaba a punto de brillar. Desde entonces decidió centrar sus energías en su otro sueño: la música. Después de crear una banda, Billie The Vision and The Dancers, abrir sello discográfico propio y regalar las canciones a través de su web, Lars y su grupo llegan a España de la mano de una conocida marca de cervezas catalana que ha elegido una de sus canciones, Summercat, para protagonizar un anuncio.


 - Me esperaba verlo vestido de mujer.


Sólo me visto así en los conciertos. Ahora está delante del verdadero Lars.


 - Eran totalmente desconocidos en España, ¿cómo llego hasta ustedes Estrella Damm para grabar el anuncio?


Buscaron en google una canción cuyo título incluyera la palabra "summer" y la nuestra es la que más gustó. Lo gracioso es que sólo canto "summer" dos veces en toda la canción. Podría haberse llamado perfectamente "tonight" pero entonces quizá yo no estaría aquí sentado.


 - ¿Qué significa "summercat"?


Es una expresión sueca que proviene de la gente que se va de vacaciones y compra un gato sólo para el verano. Cuando regresan a la ciudad lo abandonan. Es un placer de verano y así se siente el protagonista cuando Lily se sube al avión.


 - Entonces, ¿la canción no tiene nada que ver con el verano, el carpe diem y el divertimento, tal y como describe el anuncio?


Summercat es, en realidado, una canción muy triste que describe el dolor de perder a la persona que quieres. Mucha gente me ha dicho que por culpa de esta canción han estado deprimidos mucho tiempo.


 - Sea alegre o sea triste, la canción ha sido un auténtico boom en España.


Hemos pasado de tener mil visitas diarias en la web a más de 7 mil.


 - Qué le parece la idea de que se convierta en el hit del verano


Me gusta porque detrás nuestro hay un repertorio de 4 cedes y 45 hits para elegir. No somos la típica banda que triunfa con una canción y luego desaparece. El anuncio ha sido una gran ayuda para darnos a conocer.


 - Apoyáis la filosofía del "up to you" (depende de ti) a la hora de que los fans paguen por vuestra música. ¿Se puede sobrevivir así?


Nuestra fuente de ingresos más importante son los shows pero nos gusta la idea de pensar que 2 millones de personas se han descargado nuestras canciones. Creo que si damos nuestra música gratis tendremos más difusión y cuanta más gente, más habrá que pagarán algo, porque en la web existe la posibilidad de hacer alguna donación por la música.


 - Billie The Vision comenzó en 2004, ¿qué era de su vida antes?


Desde los 17 he intentado ganarme la vida con la música pero como no era fácil, limpiaba o trabajaba de cualquier cosa para subsistir.



- ¿Qué fue de su sueño truncado de ser jugador profesional de fútbol?


Hasta los 16 tenía una carrera brillante como futbolista.



- He leído que una mala lesión lo apartó de la competición.


¿Dónde ha leído esto? Ojala fuera así pero la realidad fue otra.



- Explíqueme.


La cultura del fútbol es muy buena por un lado pero homofóbica y racista por otro. Consiguieron que no continuara jugando.



- ¿Por eso se viste de mujer en sus conciertos?


No bien bien…(risas) Me visto así porque la ropa de mujer me sienta bien. ¿No cree?



- Supongo...¿Siempre tuvo en la cabeza que se vestiría de mujer en sus shows?


Todos los de la banda pactamos que haríamos lo que nos apeteciera sin importarnos el qué dirán.



- Quieren ser una banda política y no sólo de rock, ¿qué aprenden sus fans con sus canciones?


Somos una banda posmoderna con lo que nuestras letras no dicen qué hay que hacer sino que, a través de nuestras canciones y espectáculo, les hacemos sentir para que ellos luego puedan pensar.



- ¿Quién es Lily? Aparece en todas sus canciones.


Es una persona que existe pero quiero mantenerla en secreto. 



- ¿Por qué?


Es más excitante que la gente busque su propio significado.



- ¿Son canciones autobiográficas?


También es un secreto.



- Demasiados secretos.


Podría decirle que Sammy y Tim son mis sobrinos y le digo que lo primero que haré cuando vuelva a Suecia es visitarles. Les echo mucho de menos ya que nos les he visto desde hace tiempo.



- ¿Ha estado muy ocupado?


Digamos que este mes ha sido el más duro de mi vida. Pienso apagar el teléfono después de esta entrevista.



- No le molestaré demasiado (risas). ¿Cómo fue el rodaje del anuncio en Formentera?


¡Qué lugar tan maravilloso! Aunque confieso que tuve que usar protección total para el sol. Sólo trabajamos una media de tres horas al día mientras que los actores y modelos trabajaban 12 horas. ¡Y billy The Vision ganó un partido de fútbol contra el resto del equipo!



- ¿Piensa en la posibilidad de comenzar una carrera en solitario?


Estoy grabando un álbum como solista pero sólo es un complemento a mi carrera musical. Somos tantos en la banda y vivimos tan separados que a veces se hace difícil encontrar un día para tocar. Por eso necesito un proyecto más flexible.



- Love Will Pay the Bills Records es su discográfica, ¿por qué decide abrir su propio sello para grabar y promocionar sus canciones?


En un principio grababa demos y los enviaba a las discográficas pero todas decían que querían escuchar más material o que no estaban interesados, así que decidí sacar mi propio sello para hacer lo que quisiera.


 - ¿Cuál es su sueño?


Mi sueño es que Billy The Vision continúe y que todos sigamos juntos haciendo lo que hemos estado haciendo hasta ahora.



- Una persona poco ambiciosa.


¿No cree que sea ambicioso?



- Podría serlo más.


¿No cree que sea ambicioso querer tocar en la mejor banda del mundo?



- (risas) Supongo que así, sí.


Y mi segundo sueño es que mi compatriota Ibrahimovic venga a jugar al FC Barcelona.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Bé, el segon somni d'en Lars ja s'ha acomplert.  I haig de dir que després d'haver escoltat durant tot l'estiu i en les més variades circumstàncies la resta de cançons dels diferents CD's del grup,  crec que mereixen que els escoltem.   Si busqueu a l'apartat "enllaços que m'agraden"  hi ha un link a la seva plana web. Us podeu descarregar els 4 CD's gratuitament, i  fer un donatiu si ho desitgeu.
Vaig a per una estrella.........


diumenge, 8 de novembre del 2009

El mur


Sur mes refuges détruits
Sur mes phares écroulés
Sur les murs de mon ennui
J'écris ton nom

dimarts, 3 de novembre del 2009

Fires a Girona (MAMIHLAPINATAPAI)

Ahir van acabar les Fires de Sant Narcís,  la "festa gran" de Girona, la meva ciutat d'adopció.  Crec fermament amb el fet que una imatge val més que mil paraules. Per tant, us deixo un seguit de  les que he captat aquests dies. Veureu que la nòria es repeteix.  La nòria és un lloc màgic, on es pot produïr una situació de “mamihlapinatapai”.  Aquesta paraula és d'orígen  yámana (la tribu que havia viscut  a Tierra del Fuego) . "Mamihlapinatapai” és considerada "la paraula més descriptiva del món",  i és un dels termes més difícils de traduir. Descriu "una mirada entre dues persones, cadascuna d'elles espera que l'altre inicii una acció que tots dos desitgen, però que cap s'atreveix a començar." Doncs res, us deixo amb la nòria i amb Girona en festes.
PD      El  cartell és obra de l'amic Pep Admetlla, us passo link
http://www.diaridegirona.cat/girona/2009/09/29/lartista-pep-admetlla-fara----cartell-fires-sant-narcis-2009/360084.html