Retorn a Brideshead

Aquests dies de festes els he aprofitat per fer quilòmetres i retornar als meus "Brideshead" particulars. És bó el tenir  llocs al quals retornar de tant en tant. Els tinc a la muntanya, per uns motius molt concrets, i també  al costat de  la mar, per d'altres.   Vaig tenir inclús la possibilitat de poder instal.lar-me a viure definitivament a un d'aquests llocs als quals hi retorno constantment. Finalment no ho vaig fer per diferents qüestions. I el fet de no poder retornar va ser una d'elles.

Una vegada instal.lat en un lloc vas habitualitzant les sensacions que abans se't despertaven a l'arribar. Els carrers, l'aire, les gents són els mateixos, però el plaer del retrobament queda anoerrat per la rutina del dia a dia.


No descarto el canviar d'aires d'aqui un temps i viure definitivament al costat del mar, en un poblet blanc i atramuntanat, com les seves gents. Ara per ara, quan hi retorno, - i ho faig sovint -  em trobo com a casa. I sempre descobreixo racons nous en aquesta casa.

NADAL SOLIDARI

En aquestes dates us vull fer arribar el meu desig  que fruïu del moment, acompanyats de les persones que us estimeu si així ho voleu.  Però no puc deixar passar la oportunitat de fer-vos partícips d' un correu que  va entrar a la meva bústia l'altre dia.  No conec al seu remitent, però toca de ple l'actual situació econòmica que estem travessant, i les dificultats que comporta per a moltes persones.

Us deixo que el llegiu, i que l' interioritzeu tal i com es mereix.     Respecto l'idioma original en que va arribar.

Bon nadal.

Q.

----- Original Message -----

From: Victoria Mtnz.

Sent: Saturday, December 19, 2009 4:53 PM

Me dirijo a vosotros con la intención de animaros a que participeis en la creacion de una cadena de solidaridad doméstica y cercana.
Algunos de vosotros sentís inquietudes ante el cambio de conciencia que parece avecinarse y deseais organizaros para contruibuir de alguna manera a una sociedad más justa, al menos es lo que me pasa a mí... me rompo la cabeza pensando cómo puedo ayudar, qué eslabón puedo ser yo en esta cadena humana... pués bien, se me ha ocurrido una idea.

Hace un tiempo que observo en el parque cerca de donde vivo, que está aumentando el número de personas sin hogar y sin recursos para alimentarse.
Estas personas van en busca de alimentos a una parroquia cercana donde las Hermanas les procuran un plato de comida caliente al día. Ellas no disponen de recursos para alimentar a más de 45 personas que es el máximo que pueden acoger en su comedor, aunque actualmente están recibiendo más de 65 personas y la cifra sigue aumentando y esto sólo en el comedor de esta parroquia, que dicho sea de paso no reciben ayudas  de entidades, ni del ayuntamiento, ni gobierno autónomo, solo pueden elaborar estas comidas a través de la generosidad de las personas que cooperan a modo privado.

Hace ya unos meses que colaboro con ellas y se me ha ocurrido que quizás podriamos crear a través de la red una cadena de soporte y ayuda a las parroquias o centros que estos días recopilen alimentos para los más desfavorecidos.... son tiempos  muy dificiles, pero es que además, nadie está exento de sufrir un revés en la vida y verse abocado a tal situación. Habreis leido u oido en las noticias que el perfil de las personas sin techo está cambiando y que personas que hasta hace unos meses tenian un trabajo y una vivienda se han quedado sin una cosa y la otra.

Yo no puedo proporcionaros información de los puntos de recogida más cercanos a vosotros, pués los desconozco, pero estoy segura de que si investigais un poco a través de las parroquias o Cáritas, os podrán dar alguna orientación. Mi única intención es apelar a vuestra conciencia solidaria porque creo que se puede hacer mucho y además muy cerca.

Como orientación os comento que yo suelo llevar:

a) legumbres secas (lentejas, garbanzos, judias), arroz, patatas, huevos (sé que los hierven y algunas personas se los pueden llevar para cenar) porque las hermanas preparan un gran potaje para los que pueden asistir al comedor social

b) pan de molde, margarina,  embutidos envasados al vacio, algún tarro de crema de chocolate y galletas para  que los que se quedan sin plato caliente ese dia,  por lo menos coman algun bocadillo.

Creo que si cada uno de nosotros pudiera colaborar, aunque fuera con  un sólo artículo de lo que cito ahí arriba, y un par de  veces al mes podriamos hacer una buena campaña de solidaridad, anónima, pero efectiva y echar un cable a quién pueda necesitarlo en estos momentos y además practicamente imperceptible para nuestro bolsillo,

Bueno, ahí está mi granito de arena a modo de propuesta, deseo de todo corazón que os  animeis, participéis y reenvieis este e-mail a tantas personas como podais, si además teneis hijos pequeños, será un buen modo de inculcarles el buen principio de la solidaridad.

Gracias por vuestra atención y recibid  un cálido abrazo,
Victoria

Manifest “En defensa dels drets fonamentals a internet”

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que …

1. Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d’expressió.
2. La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra del que estableix l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.
3. La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint obstacles a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4. La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen principalment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6. Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles, i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces amb la finalitat que diuen perseguir.
7. Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
8. Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent-se consultat prèviament a totes les parts implicades. No és lògic que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, muchos periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de Internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que:

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

DIGNITAT

dijous, 26 / novembre / 2009

 Dotze editorials de diaris a Catalunya s'han posat d'acord en publicar conjuntament aquest escrit, i jo, com a molts altres hem decidit posar-ho al nostre bloc per sumar-nos i donar suport a aquest fet, la dignitat de Catalunya. A veure si així entre tots posem pressió al Tribunal Constitucional!!!ja n'hi ha prou!

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel Cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de soscaire o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de «símbols nacionals» (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda.      "Allò pactat obliga".

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els abundants beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, prostrada i disposada a assistir impassible al menyscapte de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Aquest article editorial es publica conjuntament amb les edicions dels diaris Avui, Diari de Girona, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7, Segre i El Punt

El llum que ens guia

  "Pronto se pondria el sol al otro lado de las colinas. El tiempo era espléndido. Los últimos rayos solares, reflejados en un grupo de ligeras nubecillas, cedieron poco después el paso a la penumbra del largo crepúsculo de aquellas latitudes: 55 grados del hemisferio austral.

Ya sólo era visible la parte superior del disco solar, cuando resonó un cañonazo a bordo del Santa Fé, en el que ondeaba la bandera de la República Argentina.

Acto seguido brilló una fulgurante luz en la cima del faro que se había construido a un tiro de fusil de la bahía de Elgor, en la que estaba anclado el Santa Fé.

Un coro de aclamaciones surgió de los obreros reunidos en la playa y de la tripulación del barco agrupada en la proa. Tal fué el saludo que se tributó a la primera luz que se encendia en aquellas costas desiertas."        

El faro del fin del mundo.   Jules Verne 
                                                                                    
A la mar, quan naveguem de nit i tots els instruments ens diuen que anem en el rumb correcte,  la visualització del llum del far ens allibera. Sí, anavem amb el rumb correcte, però ara ho sabem del cert. El llum del far, ens confirma el que ja sabíem pels instruments , però fins que no l' hem albirat, no respirem tranquils.  "Ara sí,  som on hem de ser".
Moltes vegades a la vida "terrestre"  he trobat a faltar un llum que em confirmi el que ja sé. Que sóc on he de ser. I també que aquest llum serveixi de guia a  qui vulgui trobar el rumb.  El far és el llum que ens guia.